Les vocacions natives no ho tenen fàcil, l'ambient de la nostra societat posa un fre a les vocacions. En canvi, en les Esglésies d'altres continents, molts joves segueixen descobrint que el Senyor els diu com: sacerdots, religiosos o religioses. Són les vocacions locals - el més bell fruit de la tasca dels missioners -, que es preparen a servir a les seves comunitats i a tota l'Església des de la diversitat cultural dels seus pobles.No obstant això, aquests joves sovint no tenen mitjans per cobrir les seves despeses de manteniment i estudi, pels seus entorns de conflicte i pobresa. Els Papes sempre han fet crides a la nostra sensibilitat cristiana i missionera, perquè no deixem que aquestes vocacions es perdin per falta de recursos mínims
Aquesta Obra Pontificia va néixer en 1889, quan Estefanía i Juana Bigard (mare i filla) van llegir una carta del Bisbe francès de Nagasaki, en la qual es deia que els cristians japonesos, per temor a la persecució, tenien por d'acostar-se als missioners estrangers. la qual cosa no ocorreria se els sacerdots fossin naturals del seu mateix país. Les dues laiques franceses comencen una gran activitat per implicar a l'Església en el sosteniment de les vocacions als territoris de missió. El Papa Pius XI va assumir aquesta iniciativa privada com a seva i de tota l'Església, i en 1922 li va donar el caràcter de
"Pontifícia".
L'Obra de Sant Pere Apòstol organitza la Jornada de Vocacions Natives per poder sensibilitzar i aconseguir suports per a aquestes vocacions, que neixen als territoris de missió fruit de la Paraula sembrada pels missioners i missioneres i que són el futur de l'Església. Aquest any la Jornada es celebra el diumenge 7 de Maig.
Com puc col·laborar?
--- Amb l'oració i l'oferiment espiritual
--- Amb donatius a les vostres parròquies o a la delegació de missions del vostre bisbat.
