• JORNADA DE INFANCIA MISIONERA 2024


    Comparto lo que soy
  • CONCURSO INFANCIA MISIONERA 2024


    ¡Participa!
  • EJERCICIOS ESPIRITUALES 2023


    Termina el año en la cuna del patrón de las misiones
  • MEMORIA DE ACTIVIDADES


    Mira todo lo que hicimos en 2022
  • MEDITACIÓN DIARIA


    ¡Reza con nosotros por las misiones!
  • SUPERGESTO


    La revista para jóvenes, ahora en formato 100% digital

martes, 17 de enero de 2017

DÉU M'HA FET UN REGAL !!!

Déu m'ha fet el regal inmerescut i preciós de ser el seu missioner. Ja són 24 anys fora de la meva estimada Palència, recorrent el món, especialment Llatinoamèrica, contagiant FELICITAT, portant esperança i amor de Déu. Encara que per ser sincer, lamentablement no va ser alguna cosa, o més aviat "Algú", que va estar present en la meva infantesa, almenys fins als 12 anys. De fet confesso amb una mica de vergonya que no recordo gairebé gens de la meva primera comunió, i la veritat és que no resava molt i era molt revoltós en el col·legi, sobretot a la classe de reli. Quina paciència va tenir nostra profe, que ja era grandeta!
El que sí record de la meva infància és veure a la meva mare enviar diners cada mes per ajudar a la meva tia missionera a Perú. I també recordo clarament una visita que ens va fer a l'escola un missioner que caminava per Àfrica; la veritat que em va fer molta pena el que ens va explicar sobre el malament que ho passaven allí els nens i vaig pensar en l'afortunat que era en poder estudiar, tenir menjar, una família... Això sí: vaig sentir una certa admiració cap al missioner per tot el ben que amb tanta generositat i sacrifici feia pels altres. De totes maneres, mai vaig pensar que aquesta vida podria ser també per a mi.
Ser missioner o guareix, o alguna cosa per l'estil, va ser alguna cosa que no va entrar en el meu horitzó fins que vaig tenir la meva primera trobada forta amb Jesús a 14 anys. Record molt bé aquest moment. Va ser llegint el passatge de l'evangeli que ens explica en trobada de Jesús amb Zaqueo. Vaig sentir que Jesús també em cridava pel meu nom i volia quedar-se a la meva casa com el meu millor amic. En aquest moment de silenci i solitud em vaig sentir inundat per una immensa alegria, molt difícil d'explicar, però completament real. Alegria que no solament roman, sinó que creix dia a dia. Crec que va ser la primera vegada que vaig escoltar a Déu. Dos anys després vaig tenir una experiència molt forta. El meu amic i company de curs es va intentar suïcidar. Em vaig quedar impactat; semblava que tot anava tan bé en la seva vida... Tenia amics, bones notes, era el que més lligava amb les noies... Aparentment ho tenia tot, però li faltava un sentit per viure. El meu pensament adolescent davant el meu amic, que gràcies a Déu va poder recuperar-se, va anar el següent: "si el meu amic conegués a Jesús tindria, ganes de viure." ! Jo havia experimentat les ganes de viure que Jesús havia despertat en mi. Per alguna cosa Jesús ens diu que ell és LA VIDA, i que ha vingut a nosaltres perquè tinguéssim vida en plenitud. (Joan 10, 10) Sense jo saber-ho, en aquest desig que el meu amic conegués a Jesús, ja m'estava cridant a ser missioner.
Benvolguts nens, us convido a escoltar la veu de Jesús en el vostre cor, cridant-vos pel vostre nom. (Isaïes 43, 1-2), estic segur que sentireu una gran alegria que necessitareu compartir amb els altres. Sorgiran en vosaltres desitjos que els vostres amics i sers estimats també coneguin Jesús. En això consisteix sobretot la missió!