El proper 23
d’octubre l’Església dedica una jornada a les missions. És el tradicional
Domund, que enguany assoleix la 90a edició. L’any passat es van recollir més de
13 milions i mig d’euros arreu d’Espanya,
per ajudar en la tasca que fan prop de 13.000 missioners i missioneres
arreu del món. Del 3 al 12 d’octubre el Centre Tarraconense El Seminari, a Tarragona, acollirà una exposició i una
sèrie d’actes culturals sota el títol El
Domund, al descobert . La presentació de les activitats va tenir lloc a
Tarragona, dimarts 23 de setembre, amb la presència d’Anastasio Gil, director
de les OMP, Obres Missionals Pontifícies
a Espanya.
Quim és l’objetiu de la iniciativa “El Domund, al descobert”?
Des de fa uns
anys prenem la iniciativa no només de
preparar la jornada del Domund en els àmbits de transmissió de la fe (com són
les parròquies, els col.legis i les comunitats religioses) sinó també de sortir al carrer. La millor manera de
sortir al carrer és mostrar en un centre cultural com és el Centre Tarraconense
El Seminari, què és el Domund, què és fa, quins són els protagonistes, com
podem col.laborar i què significa per a nosaltres. Gràcies a Déu tenim una
ressonància extraordinària especialment
amb la col·laboració dels mitjans de
comunicació que es fan ressò ràpidament d’aquestes iniciatives que, en
definitiva, són una creativitat més per mostrar el rostre proper i amable de
Déu vers la societat. D’altra banda,
voldria agrair tant a l’arquebisbat de Tarragona com a la resta de diòcesis de
Catalunya que hagin acollit aquesta iniciativa que permet visualitzar el que és
i significa el Domund a través d’aquesta exposició i de les altres activitats de caràcter cultural i missioner.
Què podrem veure en aquesta exposició en relació
amb el moment actual de les missions?
Hi ha prop de
13.000 homes i dones espanyols que
lliuren la vida en els llocs més
recòndits de l’Església universal. En concret el que volem mostrar en l’exposició és què el Domund, en el 90è aniversari. Volem
mostrar que els veritables protagonistes de la missió són els mateixos
missioners. Un tercer espai el dediquem amb molta estimació a fer realitat allò
que de vegades queda amagat: com Catalunya és missionera a través dels seus
missioners?. Per això, al claustre del Centre Tarraconense El Seminari, al
costat de la capella de Sant Pau, posarem els noms de tots i cadascun dels
missioners catalans que han estat enviats per les seves diòcesis. El quart
espai és una invitació a col·laborar amb les missions, no només en l’aspecte
econòmic, també en la cooperació
espiritual i personal. El cinquè
i darrer espai de l’exposició mostra el lema d’enguany : “Surt de la teva
terra”. En aquest sentit, cal destacar que volem retre homenatge sincer a la
missionera catalana Isa Solà, religiosa de Jesús-Maria assassinada a Haití el 2
de setembre passat.
Quina és la clau de tota la feina que
desenvolupen els missioners , una feina sovint amagada i silenciosa , que
no imposa sinó que proposa?
Al subsòl de la
seva tasca hi ha una gran paciència.
Potser el que més crida l’atenció d’un missioner és que té la paciència de Déu
de saber esperar. Mai no s’apropa a una
planta perquè creixi més ràpid estirant-la cap amunt, sinó que sap que gespa
creix a la nit i que els fruits només els dóna Déu. La seva tasca és pacient i
tranquil·la, però en cap cas inactiva. El missioner es gasta totalment al
servei d’aquelles persones que sempre el troben disponible.
Abans esmentava els 13.000 missioners i missioneres
espanyols. La realitat del laïcat missioner és cada cop més important?
Amb independència
de la crisi de vocacions a la vida religiosa i al sacerdoci, la realitat és que
el laïcat missioner creix notablement. En l’actualitat parlaríem que un 80% són
religiosos i religioses. També hi ha uns 1.000 sacerdots diocesans i uns 700
laics que lliuren la vida a l’anunci de l’evangeli.
